AIELO I NINO

Nino Bravo va nàixer en Aielo de Malferit el 3 d’agost de 1944, baix el nom de Luis Manuel Ferri Llopis, sent batejat poc després en l’església Parroquial de San Pedro Apòstol. Durant casi quatre anys va romandre entre els aielenses, jugant pels carrers del poble, passejant per l’Eixample i assistint al parvulari que en l’antic Hospital de Beneficència tenien instal·lat les Germanes Franciscanes. La seua família va tindre que abandonar el poble buscant nous horitzons en la feina de son pare quan ell contava a penes 4 anys, però mai va oblidar aquesta breu estància i menys encara els seus primers anys d’ensenyament, visitant a menut Aielo per recordar la seua infància i visitar als familiars que encara vivien allí.


Sent ja un artista consumat, i davant la necessitat de restaurar el Col·legi de Pàrvuls del municipi, Nino Bravo va tindre la iniciativa d’actuar de manera desinteressada a benefici d’aquesta restauració. L’actuació va tindre en agost de 1971, i com recull l’acta de sessió plenària municipal, ‘amb el fi d’aconseguir una important recaptació que servés per a la finalitat educativa proposada... prevalent finalment l’opinió que devia ser exigida la quantitat de 75 pessetes a tota persona que volgués entrar en l’espai dels Jardins de l’Eixample, exceptuant xiquets que encara no arriben a l’edat escolar i que les mares es veien obligades a entrar als seus braços’.


Un dels projectes personals de Nino Bravo va ser construir un xalet en Aielo. La seua construcció va començar a principis de 1973, situat a les afores del poble. Davant la seua sobtada mort en abril del mateix any, l’edifici va quedar inacabat, continuant les obres poc després els seus familiars. La casa va rebre el nom de ‘El Consuelo’ com particular tribut a la mare de Nino, Consuelo Llopis.


Davant la fatídica noticia de la inesperada mort de Nino Bravo, l’Ajuntament d’Aielo de Malferit va pagar les esqueles inserides en els periòdics Las Provincias i Levante amb un import de 3.081 i 3.000 pessetes, respectivament. Així mateix, el 2 de maig de 1973 es va fer constar en acte ‘el sentit condol pel fatal desenllaç del que fora primera figura del cantant modern, oriünd d’aquesta vila’.


En 1975, com agraïment a un artista que va passejar el nom d’Aielo de Malferit per tot el món sencer, l’Ajuntament va aprovar la concessió d’un carrer del municipi a nom de Nino Bravo. Així es va fer en acte el 10 de novembre de 1975, segons la qual ‘el carrer proyecto nº 13 es cridara de Nino Bravo’.
En l’any 1998, Aielo es volca amb ‘25 Anys Sense Tu’, un homenatge multitudinari del poble a la figura de Nino Bravo. Entre els distints actes que es van realitzar destaquen una exposició retrospectiva de la seua vida i obra, el festival realitzat per artistes locals interpretant les seues cançons i un castell de focs artificials en honor a Nino.


Cinc anys més tard, i a iniciativa de tres fans: Isaac Guerrero, Darío Ledesma i Francisco J. Fuentes junt a Isabel Juan, que havia organitzat l’homenatge a Nino ‘25 anys sense tu’ en setembre de 1998, té lloc el I Encontre de Fans, Familiars i Amics, que es converteix en un gran èxit de públic. Una nova exposició amb la seua roba i material de treball, discs estrangers, projecció de vídeos, conferències sobre la seua vida, obra i discogràfica, són alguns dels esdeveniments que van tindre lloc aquell 2003 en el que es commemorava el 30 aniversari de la mort del mite.


Després del I Encontre la idea de guardar tot el material recopilat fins la inauguració, però davant la insistència d’admiradors de Nino es va tindre que habilitar una sala en les dependències de l’Ajuntament  d’Aielo de Malferit des de l’any 2003 fins el 2006, any en que va ser inaugurat el Museu.


El 28 d’octubre de 2006, tres anys més tard d’aquell I Encontre, té lloc la inauguració del Museu Nino Bravo, un somni que finalment cobra vida per a mantindre vigent la memòria del cantant al llarg dels anys. Per fi, els seus fidels admiradors podran gaudir d’un lloc en el que sentir a Nino i mullar-se de tot el que va viure i el va rodejar.