ESDEVENIMENTS

I Encontre Fans, Familiars i amigos

La gent començava a ajuntar-se a l’entrada del Centre Social d’Aielo. De repent, va sorgir la veu... tot el poble va reconèixer la melodia, un tema emocionat i emocionant que tornava a sonar tan fresc com feia trenta anys. ‘Mi tierra’ va fer la seua estel·lar aparició en l’ambient d’Aielo, un lloc en el que la màgia es va fer realitat el passat 19 d’abril. ‘Mi tierra’ va ser l’encarregada d’inaugurar, d’alguna manera, la intensa jornada que tots recordaríem.

Els megàfons situats en l’Eixample ens transmetien les cançons de Nino, inundant aquelles primeres hores d’un merescut homenatge. Prompte, els admiradors de Nino Bravo van començar a presentar-se i a reconèixer-se, aplegats des de llocs tan llunyans i dispars com València, Màlaga, Melilla, Murcia, Astúries, Madrid o Barcelona. Tot per Nino, tot per engrandir encara més la seua figura. A tots se’ls va fer entrega de la documentació de l’esdeveniment, a més de l’acreditació en la que, curiosament, s’observava la firma de Nino.

La suau pluja que ens acariciava no va ser suficient motiu com per a aturar la il·lusió dels participants. ‘La seua terra està plorant davant l’efemèride’, va encertar algú. En poc temps, la pluja va parar i tots els admiradors, organitzats per grups, van començar a realitzar la seua visita guiada pel poble de Nino Bravo. La església on va ser batejat Nino, el parvulet al que va assistir en els seus primers anys, la seua casa natal (en la que es troba una placa en record i homenatge a Nino), la licorera o l’Arc del Carmen van ser alguns dels llocs més visitats pels fans.

Prop del migdia, la cita organitzada en l’Ajuntament d’Aielo no va ser aliena davant l’expectació. La sala en la que es va celebrar el Ple de l’Ajuntament es va fer xicoteta per a la gran quantitat de persones que volien assistir al memorable esdeveniment. Francesc Martí Barber, Alcalde d’Aielo, va agrair a tots els organitzadors de l’Encontre l’ajuda prestada, i es va comprometre definitivament a realitzar el Museu Permanent de Nino Bravo en el que s’albergava tot el material possible en relació a l’artista, donant durant el transcurs del Ple per la família, amics i admiradors de Nino. Allí es van donar cita multitud de mitjans informatius: Televisió Espanyola, Canal 9, Antena 3, Las Provincias, Levante...

Aproximadament mitja hora després d’iniciar el Ple, va tindre lloc la inauguració oficial de l’Encontre de Fans, Familiars i Amics de Nino Bravo, a càrrec d’Eva i Amparo Ferri Martínez (filles de Nino Bravo) i Francesc Martí, Alcalde d’Aielo. Allí també van estar presents Manu Martínez (cunyat, amic i company de Nino) e Isabel Juan, una de les organitzadores de l’esdeveniment.


Després de la inauguració, Miguel Ángel Orts, col·leccionista de Nino Bravo i periodista de TVE, va realitzar una entrevista a les dos filles de Nino, Amparo i Eva, en el Palau-Castell d’Aielo sobre aquest I Encontre de Fans, Familiars i Amics.

Però els admiradors anhelaven un moment en especial: el de la visita a l’exposició, preludi al Museu Permanent de Nino Bravo. En l’antic Parvulari de Nino Bravo (lloc on es realitzava la mostra), la gent va començar a ajuntar-se, ansiosos per contemplar enfront dels seus ulls els objectes personals, roba o fotos de Nino Bravo. La cessió per part de Pepe Juesas de dos peces de l’equip utilitzat per Nino en els seus concerts va ser la última realitzada, a temps per a l’obertura del local. La sala dedicada a l’exposició es va convertir en un continuo peregrinar d’admiradors, que van gaudir observant el vestuari (el popular vestit negre amb corbatí, la gavardina del vídeo de ‘Voy buscando’, la jaqueta del vídeo de ‘Puerta de amor’, el famós mono negre, el vestit utilitzat durant la seua última actuació en València, la jaqueta del primer ‘Pasaporte a Dublín’, el vestit de la marina...), els trofeus de Nino (Faller d’Honor, Important de l’Estiu 73, premis per les cançons ‘Te quiero, te quiero’, ‘Como todos’ o ‘Un beso y una flor’, els discs d’or per les ventes de ‘50 Aniversari’...), antigues fotografies (en la seua infància, bateig, servici militar en Cartagena, junt a la seua família en Aielo), la cartilla del servici militar, partida de naixement o partitures de les seues cançons.

A més, també va estar exposada pràcticament tota la seua discografia, amb edicions alemanyes, belgues, portugueses, americanes o colombianes, entre altres.  Els arxius procedents del despatx de Nino en Brani, la seua oficina, també van poder ser observats en la mostra. Completaven l’exposició els antics carnets del Club de Fans, autògrafs, dos dels seus micròfons (l’últim utilitzat per Nino, que era el seu preferit), cartells de les seues actuacions , targetes promocionals de ‘Los Superson’, pòsters, quadres, revistes de l’època, la tauleta de nit que tenia en la seua habitació de jove, edicions de vídeo, etc.

Una de les cessions més carismàtiques que es van rebre va ser la d’un àlbum fotogràfic amb totes les imatges del comiat de solter de Nino, en 1971, en les que es podia veure a uns joveníssims Vicente López i Pepe Juesas acompanyant en el sopar a Nino.

Es va disposar també d’una sèrie de llibre de firmes per a que tot aquell que visitara l’exposició poguera  escriure en ells la seua admiració i afecte per Nino. La mostra va ser un total èxit, i dins d’ ella tots ens vam sentir un poquet més prop de Nino Bravo i de la seua personalitat. La nostàlgia era palpable en l’ambient.

Els admiradors que s’havien acreditat prèviament en l’Encontre, van poder gaudir del dinar de germanor, organitzat en el Restaurant 99. Allí tots vam compartir anècdotes, emocions i vivències, a la par que va servir per conèixer-nos els admiradors un poc més. El dinar va ser amenitzat pel Grup de Percussió Timpani Ensemble, que ens van delectar amb excel·lents versions instrumentals de temes tan coneguts com ‘Noelia’ i ‘Un beso y una flor’ que van formar part del repertori musical de Nino Bravo. Després d’ells, el jove cantant Nester ens va brindar una versió a capella de ‘Es el viento’, composada per Manuel Alejandro per a Nino en 1969.

Sobre les quatre de la vesprada, l’Auditori d’Aielo de Malferit va experimentar un ple total, davant dels esdeveniments que allí tindrien lloc. Miguel Ángel Orts va ser l’encarregat de presentar la projecció de vídeos, en la que vam tindre oportunitat de contemplar els vídeos de ‘Mi gran amor’ en directe, ‘Vuelvo a estar sin ti’, ‘Libre’ en directe, la versió escruixidora de ‘Elizabeth’ en el Festival del Río de Janeiro, un especial complet gravat per Nino per a la televisió xilena, i algunes altres rareses.

Immediatament després es va procedit a la realització del col·loqui i taula redona ‘La vida y obra de Nino’. Isabel Juan va llegir davant de tots els presents els texts enviats per Vicente López i Enrique Ginés, que no van poder assistir als actes. La taula va estar composta per Pepe Juesas (compositor i amic personal de Nino Bravo), Manu Martínez, Vicente Moya ‘Suco’ (últim manager), Fernando Romero (integrant del duo Humo, al que Nino anava a produir), Miguel Ángel Orts, o Salvador Pelejero, entre altres.

Durant aquest acte, vam tindre oportunitat d’escoltar de la pròpia boca dels amics i companys de Nino gran quantitat d’anècdotes i vivències relacionades amb el cantant. Va ser molt comentada l’anècdota que va contar Manu Martínez, segons la que Nino era capaç de recórrer cents de kilòmetres en un dia sols per a poder menjar l’arròs ‘passejat’ que li preparava la seua mare en Aielo de Malferit. O aquella altra que comentava Pepe Juesas, que ens deia com Nino no passava a gravar en l’estudi a menys que abans haguera menjat o fumat un cigarro. Altres aspectes, com els perfeccionaments musicals dels seus concerts o la seua qualitat en l’escenari, van ser contestats mitjançant les preguntes que efectuaven els admiradors allí presents. Especial testimoni va ser el d’un grup de llatinoamericans que van recordar, amb llàgrimes als ulls, com Nino era un verdader ídol en el seu país i encara segueix sent recordat i admirat per tot el mon.

El moment màgic de la vesprada va ser aquell en el que es va produir un rencontre inesperat, el de l’antic bateria de Los Supersons, Toby, i Pepe Juesas, que portaven prou anys sense vores. Els dos es van fondre en una càlida abraçada al reconèixer-se, mentre la sala al complet observava amb emoció continguda. ‘Em sent com flotant’, va afirmar Pepe durant un moment.

La taula redona va acabar quan Vicente Moya, el manager de Nino Bravo, va interpretar una sentimental versió de ‘Mi querida mama’, dedicada a la mare d’Amparo i Manu Martínez, mare política de Nino, que no va poder reprimir la seua emoció davant de l’homenatge.

Però encara quedava una sorpresa més: l’exposició de la discografia de Nino Bravo per part de Francisco Javier Fuentes. Discs de gran quantitat de països, cassetes, edicions descatalogades... Tots ells van ser comentats per Francisco (amb anècdotes incloses) davant l’atenta mirada dels admiradors que es van congregar en l’auditori d’Aielo de Malferit.

Sols ens queda agrair a tots l’ajuda prestada davant d’aquesta celebració. En primer lloc, a la família i amics de Nino Bravo per prestar-nos el seu material i la seua comprensió durant tot el projecte d’aquest primer Encontre. A Isabel Juan, que va ser l’ànima de l’esdeveniment, i es va encarregar de que tot el necessari estigués a la nostra disposició. A Genis Tornero per la seua inestimable ajuda, a Miguel Ángel Orts pels seus consells, a Marcelo Pastore (que encara que no va poder estar, els seus vídeos van ser projectats), a tots els seus amics i admiradors presents (José Luis, Nereida, Georgina, Ricardo, Miguel, Jesús, Aitor, José Ramón, Alex...), als que no van poder estar presents (Palmira, a la pròxima contem amb tu), a tot el poble d’Aielo per la seua rebuda i acollida i, en definitiva, a tots els que seguim volent i admirant a eixe gran home que va ser NINO BRAVO.