PREMSA

La fascinació per Nino Bravo creix 40 anys després de la seua mort en la carretera

Les seues cançons es continuen cantant, té un museu en la seua localitat natal, un festival li homenatja cada estiu, carrers de sis municipis porten el seu nom i ara una exposició en València mostra part del seu món: hui – per aquest dimarts – just 40 anys després de la seua mort, el record de Nino Bravo no para de créixer.


Els vestits, les fotografies, partitures o discs d’or de Luis Manuel Ferri Llopis, el nom real de l’artista, s’exposen en una exposició que es podrà veure des d’aquest dimarts i fins el pròxim 19 de maig en El Corte Inglés de l’Avinguda de França.


Els objectes exposats venen del Museu Nino Bravo d’Aielo de Malferit, la localitat valenciana on va nàixer el 3 d’agost de 1944, encara que el cantant, a qui de xicotet se li coneixia com a Manolito, es va traslladar a viure a València als quatre anys.


Il·lustrada amb nombroses fotografies, la mostra repassa la seua trajectòria vital i artística que va incloure quatre discs, editats entre 1970 i 1972 – ‘Te quiero, te quiero’, ‘Nino Bravo’, ‘Un beso y una flor’ i ‘Mi tierra’ – interrompuda per la seua primerenca mort, als 28 anys, en un accident de tràfic en la localitat conquesa de Villarrubio.

 

La seua mort va causar un gran impacte i així ho demostren els telegrames exposats en la mostra, en els que Víctor Manuel, Carmen Sevilla, José María Íñigo, Mocedades, Mari Trini, Juan Pardo i Augusto Algueró expressaven les seues condolences a la família.


La de Nino Bravo va ser una carrera delitosa i d’ açò dona fe l’exposició a través de diversos discs d’or, algun pòstum, i altres reconeixements com un guardó de la Cadena Ser, un clau-recordatori de Televisió Espanyola o la medalla que se li va concedir com ‘Cavaller del Vi’.


Els fetitxistes poden delectar-se amb les americanes i vestits del cantant, com el de vellut  amb el que va actuar en el seu últim concert davant dels seus paisans, en Falles de 1973, els pantalons vaquers que va vestir en el seu únic vídeo en color (‘Un beso y una flor’), o el que es complementa amb el seu famós cinturo amb les inicials NB.


També s’exposen una guitarra espanyola del músic, partitures de les cançons ‘En libertad’ i ‘Por culpa tuya’, cintes, discs, cartells de concerts, imatges dels primers passos del seu grup ‘Los Superson’, portades de revistes on apareix o el ‘ninot indultat’ que li va dedicar en 2004 la falla El Charco de Catarroja (València).


Altres fotografies reflecteixen moments de la vida de l’artista: el seu bateig, la seua participació en una cavalcada junt a la seua germana Consuelo, amb el seu grup d’amics de l’escola, durant el servei militar o desfilant en els Moros i Cristians d’Aielo. ‘Que hagen passat 40 anys i la gent se’n recorde tant és molt gratificant, significa que continua sent volgut i que continua agradant la seua música’, assegura Eva Ferri, filla de Nino Bravo.


Segons Ferri, amb aquesta exposició en València podrà apropar-se a la figura del seu pare més gent que en el museu d’Aielo de Malferit que alberga aquest objectes des de 2006. Per a recordar a l’artista també s’organitzarà un concurs amb les seues cançons i en el que els membres del primer grup del cantant exerciran de jurat.


Los Superson, de tornada quatre dècades d’inactivitat, oferiran un concert en el Palau de la Música de València el 22 de juny, en benefici de l’Associació d’Ajuda  al Disminuït Psíquic d’ Alfafar en el que tornaran a sonar temes tan coneguts com ‘Libre’, ‘Noelia’ o ‘América’.


José Valhondo, cantant de ‘Nino Bravo, el musical’, serà la veu solista i intervindran també el quartet vocal valencià ‘Melomans’ i Eva Ferri, ha explicat la seua germana Amparo, qui ha destacat que el cupó de l’ONCE del pròxim diumenge 21 també estarà dedicat al seu pare.


Carrers de València, Aielo de Malferit, Naquera (València), Villarrubio (Conca), Roquetas de Mar (Almería) i Tuineje (Las Palmas) porten el nom de Nino Bravo i des de la commemoració del 25 aniversari de la seua mort, en 1998, un festival de música en la seua localitat li recorda cada estiu per a que, encara que el temps passa, les seues cançons romanen.