PREMSA

Nino Bravo, l’èxit continua

Nino Bravo és, 40 anys després de la seua mort, un valor més que rentable del cançoner llatí gràcies a mitja dotzena de cançons que, per obra d’Internet, amplifiquen el seu èxit amb milers de seguidors en xarxes socials i milions de reproduccions en portals de vídeos i biblioteques virtuals.


Youtube, Spotify, Twitter, Facebook o Google són actualment els marmessors digitals de l’herència del cantant valencià nascut fa 68 anys com Luis Manuel Ferri Llopis i de l’accident mortal de tràfic en Villarrubio (Conca) es compliran quatre dècades el pròxim dia 16.


‘Libre’, ‘Un beso y una flor’, ‘Noelia’ o ‘Te quiero, te quiero’ romanen fixes en el repertori popular –i romàntic- de varies generacions gràcies al seu to personal, la cuidada orquestració de l’època i la fusió passional del seu caràcter mediterrani amb els canons de la cançó italiana dels anys 60.


Aquella corba funesta de la que era la N-III va llevar, als seus 28 anys, la prometedora carrera de qui va ser en vida un galant musical i després de la seua mort, una vegada més reivindicat i homenatjat artista.


La seua localitat natal, el xicotet poble valencià d’Aielo de Malferit, alberga orgullós des de 2006 un museu dedicat al seu veí més il·lustre, a pesar que sols va viure allí els dos primers anys de la seua vida abans que la seua família s’assentara en València, en el carrer de la Visitació.


MANOLITO PER ALS AMICS


Allí va créixer el xiquet al que cridaven Manolito, que d’adolescent va començar a treballar en una joieria mentre apuntava ja maneres en això del cant melòdic, segons relaten els seus biògrafs i recull la web oficial de l’artista, per a posteriorment formar amb diversos amics ‘Los Hispánicos’ i, després, ‘Los Superson’.


Ja com Nino Bravo –nom artístic elegit pel seu representant- el cantant va editar quatre discs entre 1970 i 1972: ‘Te quiero, te quiero’, ‘Nino Bravo’, ‘Un beso y una flor’ i ‘Mi tierra’.


Amb l’ajuda de compositors com Manuel Alejandro, Augusto Algueró i el Duo Dinámico, actuacions televisives de gran audiència i participacions en festivals internacionals – sobretot sud-americans – eixos tres intensius anys van convertir a Nino Bravo en un ídol de maces tant en Espanya com en l’estranger, i no sols en la ‘América’ de la seua cèlebre cançó: les seues cançons van ser editades en països com Alemanya, França, Angola, Turquia i Holanda.


En un carrer de València molt proper al seu domicili familiar, un bust de bronze de ‘Homenatge de la joventut valenciana a Nino Bravo’ rep des de 1977 l’afecte de seguidors del cantant i de fallers amb una ofrena de flors cap a la veu valenciana per antonomàsia.


Per desgracia per a molts, l’intent d’emulació d’eixa veu es el que, cada cap de setmana, protagonitza innumerables sessions de karaoke per tota Espanya.


LA SEUA GRAN PRESÈNCIA EN INTERNET


Nino Bravo, que dona nom a carrers de València, Aielo de Malferit, Naquera (València), Villarrubio, Roquetas de Mar (Almería) i Tuineje (Las Palmas), ofereix actualment més de dos milions de resultats en Google i la pàgina que li dedica Wikipedia ha sigut consultada més de 93.000 vegades en els últims tres mesos. L’ interès pel seu èxit, la seua discografia, les circumstancies de la seua mort o el seu estil acaparen les consultes en dotzenes de pàgines web; sols el compte en Facebook de la web oficial comptabilitza més de 1.200 seguidors registrats de tot el món.


En l’altra gran xarxa social, Twitter, hi ha diversos perfils d’homenatge a Nino Bravo i de clubs de fans, encara que la guinda se l’emporten els cents de vídeos enllaçats a diari des de Youtube, que a la vegada solen ser retuitejats i comentats.


I es que el portal de vídeos és el gran guardià audiovisual del legat del cantant: ofereix 37.300 resultats relacionats amb el seu nom i ‘Un beso y una flor’, per exemple, s’ha reproduït 7.1 milions de vegades des de que un xilè el va pujar fa sis anys.


‘Noelia’ acapara 4.6 milions de visionats i ‘Libre’ ronda els tres milions. Evidentment, també hi ha vídeos per a cantar-los en karaoke


En quant a Spotify, el perfil dedicat a l’autor, també, de ‘Cartas amarillas’, ‘Mi tierra’ o ‘esa será mi casa’, reuneix ja a 16.300 seguidors.


L’escalafó? En aquest ordre, ‘Un beso y una flor’, ‘Libre’, ‘Te quiero, te quiero’, ‘América’ i ‘Noelia’ són les més escoltades per un públic globalitzat que comparteix com gustos similars a Fórmula V, Serrat o Víctor Manuel.


Per a commemorar aquestos 40 anys d’absència, que continuen donant per a col·leccions – més d’una trentena, a més de les famoses casetes de gasolinera – llibres i fins un musical, Aielo de Malferit ha preparat un complet programa d’actes i en juny, el Palau de la Música de València li rendirà tribut amb ‘Los Superson’, que es reuniran per a l’ocasió quatre dècades després.