PREMSA

Un timbre que sona sense parar durant quatre dècades

Aquest dimarts la veu de Nino Bravo cobrarà major actualitat de la que li és habitual des d’aquell 16 d’abril de 1973 en que un accident en la Nacional III camí de Madrid, va segar la vida del cantant valencià en el terme de Villarrubio, poble conquense que ara té un carrer dedicada a l’ intèrpret de ‘Un beso y una flor’. No hi ha que anar molt lluny per a comprovar que eixe timbre càlid d’una veu inconfusible no ha deixat de sonar en l’àmbit de parla hispana.  L’àlbum 40 anys amb Nino es va col·locar entre els més venuts de 2010, dins de la classificació de Promusicae, on es va situar en el numero 38. ‘Dins del mal en que està tot’, corrobora la seua filla major, Amparo Ferri, ‘continua venent discs; cada vegada que Universal publica alguna cosa nova, sol funcionar be’.


Cançons com ‘Te quiero, te quiero’, ‘Noelia’ o ‘Mi tierra’, que va escriure Augusto Algueró; ‘América, América’ o ‘Libre’, que van composar ‘José Luis Armenteros i Pablo Herrero, autors també de ‘Un beso y una flor’..., van ser grans èxits de públic no sols en Espanya, sinó també en Llatinoamèrica, i van cimentar no sols la fama del cantant d’Aielo en tant que intèrpret, sinó també la força del repertori a ell associat. Tal associació va acabar per assentar un cànon de cantant melòdic espanyol que persisteix en els nostres dies i que va generar nombrosos seguidors en la terra que el va veure nàixer, com es el cas de Juan Camacho o Juan Bau, entre altres.


Les dades de la Societat General d’Autors (SGAE) confirmen el que la intuïció s’entreveu i és que ‘Libre’ i ‘Un beso y una flor’, són les cançons de Nino Bravo que més drets d’autor han generat, seguides de ‘Te quiero, te quiero’ i ‘América, América’. En qualsevol revetlla actual és fàcil detectar que les dos primeres es repeteixen després de tants anys. En quant a versions, amb la primera, tan personalment interpretada pel d’Aielo. Es va atrevir El Chaval de la Peca. Amb la segona, grups més roquers com Seguridad Social o La Frontera. La tercera té versions de Rosario Flores, Olga Guillot, Paloma San Basilio o Lucho Gatica. L’última va tornar a sonar en la potent veu del mexicà Luis Miguel.

La seua tomba senzilla en el cementeri de València i el bust que emergeix en el parc del carrer Lérida del barri de Sagunt tornaran a ser objecte de visita i tribut, aquesta vegada de manera especial. ‘Estic segura que estarà repleta de fans i flors’, augura Amparo Ferri en referència a la seua tomba, ‘perquè nosaltres sempre passem uns dies després i comprovem la resposta dels seus seguidors’. També sonaran amb més força les seues cançons en la ràdio i el programa Locos por Valencia de la SER produirà una edició especial en la que participaran, entre altres, les filles de Nino Bravo, Eva i Amparo Ferri. Es farà en el Corte Inglés de l’Avinguda de França, amb ocasió de la inauguració en aquest centre comercial d’una exposició temporal sobre l’artista. ‘Hem portat fons del museu d’Aielo’, explica la seua filla per a que es puguen veure en València durant un mes, estic segura que ací tindrà molta repercussió’.


També estaran en el programa Los Superson, el grup en el que estava Luis Manuel abans de ser Nino Bravo i que sempre va estar prop d’ ell. El grup anticiparà algunes de les cançons que interpretarà en el Palau de la Música el dia 22 de juny, dins d’un festival en el que cantarà també diversos temes Eva Ferri, la filla xicoteta de l’artista, a benefici d’una associació d’ajuda als disminuïts psíquics d’ Alfafar. També participarà el cantant valencià Jose Valhondo, intèrpret de Nino Bravo, el musical, un espectacle que continua de gira des de que es va estrenar en el Palau de Congressos de València en 2009.


El seu poble natal, Aielo de Malferit, li va rendir homenatge el cap de setmana passat amb una sèrie d’actes entre els que destacava la presentació del cupó que l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) ha editat al fil de l’aniversari i del que s’ha publicat cinc milions de cupons. En Aielo van estar Serafín Zubiri, María Ruiz i Rafa Gimeno, així com la Coral Allegro, que van repassar les cançons que Nino Bravo va fer populars, informava l’Agència.